Em trobava totalment immersa a la política, dedicant cos i ànima a la causa política que jo tant hi crec.
Els esdeveniments desagradables que van passar a la federació JSC alt penedès-garraf em van facilitar tocar de peus a terra. Passant de veure una política ideal i utòpica a una és real i no ideal. On vaig veure clar que jo no penso lluitar per cap cadira, no en tinc ganes.
Tot plegat ha fet que m'hagi pres unes setmanes de reflexió i de posicionar-me sobre el què vull a la meva vida.
I la resposta que m'he donat a estat clara: vull una vida tranquila, sento que vull disfrutar-la d'una altre manera. Sense tants càrrecs polítics, sense tants formalismes i potenciant l'Helena que és com és i trenca amb la responsabilitat.
Vull deixar de sentir-me un " càrrec", per sentir-me amb la llibertat de ser com em surti en cada moment.
I és per això que, ahir, a l'assemblea extraordinària de JSC Alt Penedès vaig decidir no continuar amb el meu càrrec de 1a secretària d'agrupació.
Potser algú dirà: una pot ser tal i com és amb la responsabilitat que sigui...
doncs bé... jo no. A mi la responsabilitat em pesa i és tant, que em condiciono molt , passant per davant el càrrec, al què pugui pensar ( per bé o per malamanent o mala òstia que jo tingui) en aquell moment.
Estic en un moment personal molt bò. Molt. Em sento plena de vida, d'emoció i de llibertat. Em desbordo d'emoció, de sinceritat cap a mi mateixa i cap als altres.
I vull seguir en aquesta linia.
PEl què rebo de la gent, veig que a algu li costa entendre que deixi la política d'una forma voluntària. Però és així. No hi ha cap mal rollo al darrera d'aquesta renuncia. Però si unes ganes d'apostar fort cap a un altre camí personal que em vé molt de gust.
Deixo la JSC Alt Penedès amb alegria i amb molta tranquilitat. Per què aquesta decisió és fruit de les meves ganes de millor, i de dedicar-me a una altre cosa: a mi.
Aquests anys a la meva agrupació han estat molt importants per mi. He cregut i crec en el projecte.
En els moments difícils he pogut recolzar-me en la meva agrupació. A ells els honro, per què han format part de mi i m'han demostrat que valen la pena.
Xavi i Eli... quina sort he tingut amb vosaltres, heu cregut amb mi i jo en vosaltres... Valeu tant, però tant... m'enorgulliu...
Sara, gràcies per la teva feina feta durant la teva etapa de secr. organització de l'agrupació.
David, gràcies per aportar-me tant d'entusiasme.
Toni, gràcies per donar-me fins on m'has donat, que ha estat molt
Noelia... me llegas al alma... no ho perdis, no ho oblidis: una unitat...
Màrian: quin orgull que siguis la pròxima 1a secretària!!!!!!!!!!!!! mil gràcies per tot!
MAgs: del principi del principi al final del final.
LEs tres maries que m'han sustentat quan us he necessitat. Que quan he mirat si estava sola, us he trobat al meu costat.
Gràcies per intentar-me convencer que no plegués, gràcis per dir que no, gràcies per estar-hi, gràcies per entendre'm i gràcies per respectar-me!
Aquí em teniu per recolzar-vos sempre, això si, des de 2a línea!!
I gràcies a totes aquelles persones que heu vingut avui (Javi i Àlex) i a qui he compartit estona, xerrades, escoles, rialles, tristeses, discusions, enfrontaments i apropaments... i tantes i tantes coses més... per què m'heu ajudat a millorar i a caminar fins on estic ara.
Em sento afortunada d'haver compartit camí amb tots els companys i companyes de la jsc, de la nacional i d'altres federacions...
I sobretot a aquells que he tingut una relació més propera i que us he congut gràcies a la JSC.
Endavant! Fins sempre!
