Hi ha despedides i despedides... Algunes tristes, i altres alegres. Unes altres son amb dolor o amb alegria. I fins i tot, algunes porten un toc d'amargors o dolçor... De ben segur que les meves despedides sempre tenen una mica de tots aquests ingredients.
Crec que a vegades la vida ens porta per camins que nosaltres ens hem capficat a no veure. I quan sembla que la nostra ment no accedeix a frenar la velocitat del tren que portem, només ens queda que el nostre cos faci aquesta frenada amb certa prudència.
Espero i desijto reemprendre el meu camí cap al "dia a dia normalitzat". On pugui anar a treballar, fer feina del partit, i disfrutar la vida sense cap limitació física.
Crec i desitjo, estar a uns dies de fer-ho realitat.
Òbviament aquest camí m'ha resultat dur, però he estat ben acompanyada.
La família, les amigues... i bons professionals...
M'han ajudat a rendir-me a mi mateixa. I a més a més, saber trobar la forma d'entendre el què passava...
Tinc tantes coses a agrair a tots vosaltres... avui he dit gràcies al final de la rehabilitació, i m'ha sonat a poc.
Gràcies a la família per cuidar-me... i aquesta paraula engloba tants i tants conceptes i accions... I m'he sentit tant cuidada... quina paraula tanta maca...
També gràcies a les amigues i amics per animar-me quan estava desanimada. I per fer-me sentir que sou al meu costat...Per les nostres trobades de mil pipes, per les llargues converses de telèfon. Per PAris... que no va ser Paris... però que sempre hi serà... Pels missatges i trucades d'ànims, i pels "bon dia".
Al "corrupte" (de broma) ... gràcies per la seva bona professionalitat, i per contenir-me fent-me respectar el meu cos durant la baixa laboral...
Em cal doncs, frenar un nivell l'accelerador, i no tornar-lo a pujar...
No deixaré que aquesta baixa hagi sigut en và... Sinó tot el contrari, estic aprenent moltes coses, i això ja no ho vull oblidar.
Mil gràcies i mil petons...
5 comentaris:
I no saps el fart de riure k em vaig fer un dia fora al terradet de la "meva-teva" habitació mentres tu p....i vam acabar rient??? jejejej
Mua maca
Txell
Mica a mica... a vegades són petits detalls els que ens fa adonar que em de fer un gir... però com tu bé reflexes... acompanyat es gira millor!
Ens la veiem !! jeje Cuida't
Aix, Paris, ja anirem ja!
Muaks!
Mira que dius unes coses...
I les pipes no s´acaben!! Li demanem als reis mags PIPES?
Ets un sol,ets "brillant",i menges pipes com un lloro!!!!!!!!
T´estiiiiimmmooooo!!!!(3 vegades pipes,4,ui ui uiii)
No deixis mai d´escriure lo que penses,potser ens fas "veure" algunes cosetes!
Publica un comentari