DIA INTERNACIONAL DE LA DONA. 8 DE MARÇ

Avui a St. Quintí de Mediona volem sumar-nos a la celebració del Dia Internacional del dia de la Dona.I no ho fem “ per què toca”, sino per què creiem plenament en la defensa de la dona.

Des de ST. Quintí volem i defensem una societat justa, coherent, amb llibertat, amb democràcia i sobretot amb igualtat per a tothom. Més del 50% de la població som dones. Per tant, què més just que començar per reconeixer i defensar a la meitat de la nostra població, per tant, a nosaltres mateixes.

Fa més de 100 anys les dones es van organitzar amb l’objectiu d’aconseguir el dret a vot.Això es va aconseguir, és cert, però la lluita continua, i ha de continuar. Aquesta lluita no l’hem de fer soles, tota la societat s’hi ha d’implicar.

Ha estat necessari una llei que potencia la igualtat de llos de responsabilitat (en totes les llistes i càrrecs el 40% siguin dones), la protecció referent a la violència masclista vers la dona, i altres per tal de regular l’igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

Les dones hem avançat, això no es pot negar. Cada cop gaudim de més respecte i llibertat. Però ens cal més. Fan falta més polítiques d’igualtats d’oportunitats. I avui hem de reivindicar més fort que mai la importància de la igualtat d’oportunitats com a condició indispensable per al creixement sostenible, l’ocupació, la competitivitat, l’excel·lència científica i la cohesió social.

La igualtat entre dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i de justícia social però també implica una condició per a la superació de la crisi econòmica i financera que estem patint. LA no participació i implicació de la dona significa una pèrdua de talent femení que no ens podem permetre.

Sant Quintí aposta i es compromet amb les dones.
Així doncs, per respecte a aquelles dones que varen lluitar per nosaltres i pel nostre, seguirem apostant per la igualtat entre l’home i la dona.Sense oblidar que...el dia de la dona és cada dia.

St. Quintí de Mediona . 8 de març del 2010

A CLAUS DE SORRA

A claus de sorra he penjat els ormeigs
i he desat tots els llibres a calaixos de boira.
Ara, amb les mans pintades de colors,
em posaré la roba de les festes
i esperaré les noies quan surtin del cinema.
Si plou duré un paraigua de color cridaner
i unes sabates grosses d'un verd agosarat.
noies passaran i diran: - Bones tardes
(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),
i fugiran pels carrers tenebrosos
perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.
Quan sigui fosc tornaré cap
a casa repetint en veu baixa versos que encara estimo,
cansat i decebut; i em pesarà la roba
damunt el gest tristíssim de peresa.
Hi haurà a cada portal una parella
-se o qui sap què, mentre que jo,
i indefens, pensaré que la nit
una noia verge que m'espera
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

Miquel Martí i Pol

NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR

Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat
als vidresanirà esdevenint l'única música,
les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.

Joan Margarit